ELS GOIGS
Els
goigs són unes composicions poètiques de lloança a la Verge, a Déu i els
sants principalment. Van adreçats a ser cantats pel poble a les
esglésies i santuaris tot lloant l’advocació titular. Les poesies, en
català des del seu origen, presenten una estructura estròfica i mètrica
molt antiga, derivada de la ‘dansa’ medieval provençal, que s’ha
perpetuat ininterrompudament al llarg de set-cents anys gràcies a ser
cantats en ocasions festives, i també gràcies a la difusió de la
impremta. És per això que dels goigs se’n diu que conformen un gènere
literari semipopular, per aquesta dualitat en la seva transmissió:
l’oral i la tipogràfica.
Quan a partir del segle XVI aquests goigs fins aleshores cantats es
comencen a difondre impresos en un full de paper solt, es decoren de
forma especial amb una estampa xilogràfica que representa l’advocació i
boniques orles que envolten els versos. Les estrofes es disposen
generalment en dues columnes. Al final de les cobles hi sol figurar una
molt breu oració i, a banda i banda de la imatge, apareixen un parell de
motius decoratius com gerros florals o símbols al·lusius al lloc.
El contingut literari de les diferents estrofes dels goigs ha estat
classificat, des dels seus inicis, entre els gèneres poètics eminentment
narratius ja que exposen àmpliament missatges de Déu als homes, o
relaten episodis de les vides dels sants, o devocions litúrgiques, per
acabar tot implorant favors davant les adversitats humanes. I el que
converteix aquests goigs en documents singularíssim és que des del seu
origen són escrits en català i presents en tot l’àmbit dels Països
Catalans.
Aquests càntics no són doncs coses del passat: arguments, lloances i
precs encara ara s’entonen, es publiquen i es reediten, tot actualitzant
les versions per vincular-les millor a les idiosincràsies de la societat
actual. La seva difusió ha estat permanent i ininterrompuda, i atresoren
un munt d’informacions i de missatges que mantenen ben viu el desig dels
fidels per cantar-los en ocasions festives assenyalades, com misses
patronals, aplecs, o
festes
d’aniversaris.
Nora Vela
El Far de Puig-Agut
Elements del Goigs
En els Goigs hi podem trobar uns elements que són comuns a tots ells,
malgrat la singularitat que algun goig pot presentar. Els elements més
característics d’un goig es poden definir com:
La
Capçalera, que presenta el nom de
l’advocació i el lloc on es venera.
El
Gravat, o la imatge de l’advocació, que
ens serveix per imaginar-nos gràficament l’advocació.
L’Ornament,
que normalment solen ser composicions decoratives col·locades a cada
costat de la imatge.
L’Orla,
o també la sanefa són elements decoratius que envolten tot el text.
El
Text, es troba presentat en columnes.
Després de cada estrofa es repeteix la resposta (els dos últims versos
de l’entrada amb la qual s’inicia el goigs)
El
Corondell, és l’element decoratiu entre
les columnes del text.
La
Partitura musical, que comença
aparèixer en els goigs a partir del segle XIX.
L’Oració,
sovint breu i en llatí.
També
hi trobem
La Nota, sobre
indulgències o la devoció.
I per
finalitzar el
Retall d’història
al
darrera del goig, característic dels goigs moderns i sovint signat.
(Del
web de la
Parròquia de la Sagrada Família d'Igualada)
