Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, Vallès Occidental 1859 - Barcelona
1926). Compositora i pedagoga.
Les seves cançons infantils foren conegudes arreu
d’Espanya. El mateix govern va declarar-les
d’utilitat per a l’ensenyança.
Va ser
també pintora i escultora, deixebla de Modest Urgell i de Torcuato Tasso i va participar en
diferents exposicions col·lectives, però molt aviat va deixar
la pintura i l’escultura per la música on tingué per mestre de piano a Joan
Pujol.
Va ser una de les deixebles més
destacades de mestres insignes de la nostra història de la música com ara
Joan Baptista Pujol, Enric Granados i Felip Pedrell.
Filla de Pere Freixas Sabater i es va casar amb el Dr Miquel Petit el
qual va morir quinze dies després d’ella. La mort d’una seva filla es considera
que va ser una de les principals fonts d’inspiració.
Fou una de les primeres dones que es va
dedicar a la composició musical a Catalunya, però la seva activitat va
transcendir més en la pedagogia ja que va elaborar manuals i reculls de
cançons dedicades als més menuts com el Llibre de les nines i les Cançons
d’infants. Va ser una dona polifacètica, que també va escriure obres de
teatre com La cova del mar o La Pastoreta.
Des del 1900, va publicar tota una sèrie de reculls de cançons
catalanes i de cançons infantils que ben aviat serien premiats (el 1905, i
posteriorment en els Jocs Florals de Girona de 1908).
La seva obra també inclou títols com ara
els quaderns Cançons catalanes (1900) i Cançons amoroses (1916) amb textos
de poetes del nostre país.
|
"Diuen que Narcisa Freixas és la mare espiritual dels nostres nens, però jo
diria que n'és la filla. Qui sinó l’ànima dels nens pot haver-li ensenyat a
dir cantant coses tan maques?" 
